• diciembre 2017
    L M X J V S D
    « Mar    
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031

mamenpeq.jpg

Esta mañana la primera noticia que he escuchado en la radio es la siguiente:

El obispo de Alcalá de Henares dice que hay más violencia de género entre parejas de hecho que entre matrimonios católicos

Así que entre el mosqueo y la mala leche que me inunda cada vez que escucho a uno de estos impresentables, recordé esta viñeta de “Mamen” aparecida en “El Jueves” nº 1743 del 20 al 26 de octubre de 2.010, que quiero compartir con tod@s vosotr@s.

Anuncios

Las Hermanas Mirabal. “Las Mariposas”

imagen-1.png¿Por qué el 25 de Noviembre se declaró día Internacional contra la Violencia de Género?

“Si me matan…Yo sacaré mis brazos de la tumba y seré mas fuerte

Minerva Mirabal

Las hermanas Mirabal También conocidas como “Las Mariposas”, el nombre secreto por el que se conocía a Minerva en sus actividades políticas clandestinas contra el dictador Trujillo.

Patria, Minerva y María Teresa fueron brutalmente asesinadas el 25 de Noviembre de 1960 por mandato de Trujillo, mientras se dirigían a Puerto Plata a visitar a sus esposos que estaban encarcelados. Bélgica (Dedé) es la única hermana sobreviviente. Desde entonces, el 25 de noviembre se ha denominado Día Internacional de la No Violencia contra la Mujer, en reconocimiento a la memoria de estas tres grandes mujeres dominicanas.

Este reconocimiento se estableció  en el Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe celebrado en Bogotá, Colombia en el año 1981.

 

 

Si quieres conocer más sobre su biografía puedes hacerlo en Mujeres PrEcursoras 

25 de Noviembre. Manifiesto de la Plataforma Feminista de Valencia

cartell-25-n.jpg

 

LA MANIFESTACIÓ del dia 25 de novembre, a València,  eixirà  a les 19.30 hores de la Plaça d’Alfons el Magnànim. ACUDEIX-HI!!! NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!!!

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER.

NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

En la última dècada, 629 dones han sigut assassinades , amb una mitjana de 63 per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de 2009. Des de l’1 de novembre del 2009 al 31 d’octubre d’enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d’assassins masclistes,amb una violència  brutal.

Estrangulades, asfixiades, apunyalades, esquarterades, degollades, atropellades, llançades al buit, enverinades, ofegades, decapitades, soterrades en calç viva, mortes a colps amb martells, barres, lligones…

La majoria han sigut assassinades per la seua parella o exparella, altres no mantenien relació sentimental amb l’assassí: són les que no entren en les estadístiques oficials.

De nacionalitat marroquina, boliviana, espanyola, anglesa, colombiana, bielorussa… amb ordres de protecció i sense. Joves i més grans. Assassinades a casa, al carrer, a soles o amb les seues criatures.

Aquest 25 de novembre, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, tornem a dir que no volem més agressions.

Denunciem de nou que per a erradicar la violència maclista cal començar amb l’educació, perquè l’educació en igualtat és l’eina bàsica per a transformar l’actual societat capitalista i patriarcal en una societat igualitària i lliure.

Perquè l’assistència social o la justicía intervenen quan la violència ja s’ha produït. Per això és imprescindble la prevenció. Imprescindible apostar en educació per a la ciutadania perquè les nostres filles i fills sàpiguen que la igualtat no és només cosa de les dones, sinó una necessitat irrenunciable de tota la societat.

Cal posar fí a la imposició d’un model de bellesa, d’una manera de ser, de vestir, d’estimar o de viure, perquè totes elles són diferents formes socials de violència contra les dones.

Volem un model social on no tinga cabuda cap tipus de violència sexual contra les dones i xiquetes. Que no permeta el tràfic de xiquetes i dones per a la seua explotació laboral o sexual, que repare  les víctimes i perseguisca els delinqüents que es lucren amb l’esclavitud d’aquestes.

La crisi està servint de reforç dels estereotips en els quals se sustenta la discriminació que patim les dones. Les mesures que estan adoptant els governs per a eixir-ne són de marcat caràcter neoliberal i patriarcal. La supressió del Ministeri d’Igualtat i de línies d’inversió en polítiques d’igualtat o l’ajornament de l’aplicació de l’ampliació del permís de paternitat són passos arrere molt importants que fan més gran la bretxa de la desigualtat.

Al País Valencià, el govern autonòmic no destina els recursos econòmics necessaris per a educació, sanitat, assistència. Continua boicotejant la llei integral contra la violència de gènere, que després de sis anys encara no ha desenvolupat. A més, la falta de liquiditat li ha fet anunciar la venda d’immobles, entre altres, el palau del carrer Nàquera, seu de l’antic Institut de la Dona. Un espai de les dones al què no hem de renunciar.

Denunciem la violència masclista mitjançant  l’insult o la desacreditació de les dones que exerceixen un càrrec públic, com ara  les declaracions de l’alcalde de Valladolid contra la ministra de Sanitat, Igualtat i Política Social.

Hui, en el dia DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, el Moviment Feminista de València cridem ben fort:

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER. NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

 

MOVIMENT FEMINISTA DE VALENCIA

Oberta la veda a la violencia contra les dones

Carta oberta de la responsable de l’Àrea de la Dona d’Intersindical

Sé que ja s’ha dit que amb la supressió del Ministeri d’Igualtat s’ha obert la veda. Que sembla que aquests espècimens de mascles estaven amagats després de la porta del ministeri, esperant agotnats que es destruïra el que tant els tocava els nassos, per a poder eixir i campar a pler agredint-nos a les dones mitjançant l’insult groller i l’acudit fàcil i guarro, reminiscent d’anteriors èpoques en les quals les dones no podíem tenir ni veu, ni vot. Ni en l’espai públic ni en el privat, on estàvem sotmeses a la voluntat de pares, germans o esposos.

Hauríem de preguntar-nos què li passa a aquesta societat, que durant enguany ha pogut assistir a l’execució de 71 dones, assassinades a les mans de energúmens els esquemes dels quals -no ens enganyem- no estan en absolut allunyats dels qui amb la paraula ens agredeixen.

Què li passa quan un mitjà públic no només no cessa a delinqüents declarats pederastes, sinó que damunt incentiva i dóna crèdit a altres més casposos encara. Què li passa quan compra premsa en la qual es continua agredint a les dones. En la que s’anuncien prostíbuls que amaguen darrere la cortina l’esclavitud de tantes dones i xiquetes.

L’Instituto de la Mujer enviava dimecres una nota de premsa demanant els mitjans de comunicació que no donen cobertura als qui no respecten a les dones, reprovant qualsevol actitud, pública o privada, que pose de manifest una mentalitat masclista i xenòfoba, amb el convenciment que contribueixen a sostenir la discriminació cap a les dones i la violència de gènere.

Avui dijous el personal d’El Mundo es pronuncia en contra de Sostres i s’avergonyeixen que un subjecte així tinga cabuda en aquest mitjà…

Denuncien que a més de les lindezas que havia abocat sobre els seus gustos sexuals per les jovenetes o les seues opinions sobre les feministes, les dones d’esquerres o les sindicalistes i la nostra falta de capacitat intel·lectual, l’articulista d’aqueix periòdic ha escrit coses com que el talent és una cosa connatural a l’home com la bellesa a la dona, o que els abusos sexuals de l’Església als menors són indemostrats i sovint indemostrables, lleus.

Particularment a mi no m’ha suposat cap esforç deixar de comprar els llibres de Sanchez Dragó, ja que mai vaig ser capaç de llegir-li res. Però és que -encara que haguera estat el meu escriptor favorit- hauria deixat de comprar-los pel rebuig que sent cap a la pederastia, cap als homes que compren sexe de xiquetes, les anomenen “zorras” i són capaços de pensar que elles gaudeixen.

Tampoc veig Tele Madrid, però si ho fera en el mateix moment que haguera escoltat les burrades abocades pels tertulians, hauria enviat la meua protesta i deixat de veure la seua programació. I el mateix amb El Mundo, publicació que no compre entre altres coses per les opinions d’articulistes com el tal Sostres.

Tinc la certesa de no ser jo la que està equivocada. Més aviat aquelles persones de la capelleta intel·lectual que -al·legant llibertat d’expressió i acusant-nos a la resta de ser reprimides- signen un manifest de suport contra un reconegut pederasta i continuen aplaudint i rient els acudits d’aquests mascles que l’única cosa que fan és apologia de la violència contra les dones. Confiem que no sorgisca un moviment de suport a Sostres i haguem de veure de nou com s’arrepleguen signatures lloant la seua verborrea, sapiència i professionalitat.

Anomenem les coses pel seu nom, no ens equivoquem. Açò és violència, la mateixa que acaba amb el trist balanç de 71 dones assassinades en el que duem d’any, només per això: per no sotmetre’s a individus de la pitjor mena, molt propera a la d’aquells que ens agredeixen amb la paraula.

Macu Gimeno

Coordinadora de l’Àrea de la Dona
Intersindical Valenciana


19 de novembre de 2010

Publicado originalmente en la web del Área de la Dona de la Intersindical Valenciana.

Traductor

CONCENTRACIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES. DIMECRES DIA 7 D’OCTUBRE A LES 20 HORES. PLAÇA DE L’AJUNTAMENT. VALÈNCIA.

Demà dia 7 d’octubre , com tots els primers dimecres de mes La Marxa Mundial de Dones i la Plataforma Feminista de València convoquen una concentració a les 20 hores en la plaça de l’ajuntament, en contra de la violència contra les dones, a la qual s’aherim IV.

Ahir varen ser assessinades dues dones més, una d’elles al País Valencià, la xifra oficial de mortes ascendeix ja a 45.

 

Per a il·lustrar l’extensió i gravetat de l’assumpte, a Amèrica, el grup de dones que té entre 15 i 44 anys corre més risc de morir a causa de la violència de gènere abans que de càncer, en un conflicte armat o per un accident de trànsit. Eleonor Faur, oficial d’enllaç del Fons de Població de l’ONU a Buenos Aires .

Para ilustrar la extensión y gravedad del asunto, en América, el grupo de mujeres que tiene entre 15 y 44 años corre “más riesgo de morir a causa de la violencia de género” antes que “de cáncer, en un conflicto armado o por un accidente de tránsito”. Eleonor Faur, oficial de enlace del Fondo de Población de la ONU en Buenos Aires.


VIVE EN IGUALDAD. VIVE SIN VIOLENCIA
teléfono de ayuda a las víctimas de malos tratos: 016

 

A %d blogueros les gusta esto: