• noviembre 2017
    L M X J V S D
    « Mar    
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930  

mamenpeq.jpg

Esta mañana la primera noticia que he escuchado en la radio es la siguiente:

El obispo de Alcalá de Henares dice que hay más violencia de género entre parejas de hecho que entre matrimonios católicos

Así que entre el mosqueo y la mala leche que me inunda cada vez que escucho a uno de estos impresentables, recordé esta viñeta de “Mamen” aparecida en “El Jueves” nº 1743 del 20 al 26 de octubre de 2.010, que quiero compartir con tod@s vosotr@s.

Anuncios

Manifestación del 25N Valencia

_dsc1109_2.jpg
_dsc1104_2.jpg
_dsc1110_2.jpg
_dsc1116_2-copia.jpg
_dsc1119_2.jpg
_dsc1120_2.jpg
_dsc1123_2-copia.jpg
_dsc1128_2.jpg
_dsc1130_2.jpg
_dsc1134_2.jpg
_dsc1142_2.jpg
_dsc1152_2.jpg
_dsc1157_2.jpg
_dsc1167_2.jpg
_dsc1171_2.jpg
_dsc1192_2.jpg

25 Noviembre. Mujeres PrEcursoras.

25nmujeresprecursoras.jpg
Mujeres PrEcursoras a favor de la Igualdad y por la eliminación de
la Violencia de Género,

25 de Noviembre. Manifiesto de la Plataforma Feminista de Valencia

cartell-25-n.jpg

 

LA MANIFESTACIÓ del dia 25 de novembre, a València,  eixirà  a les 19.30 hores de la Plaça d’Alfons el Magnànim. ACUDEIX-HI!!! NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!!!

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER.

NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

En la última dècada, 629 dones han sigut assassinades , amb una mitjana de 63 per any. En 2010 hem superat la xifra de feminicidis de 2009. Des de l’1 de novembre del 2009 al 31 d’octubre d’enguany, 75 Dones han sigut mortes a mans d’assassins masclistes,amb una violència  brutal.

Estrangulades, asfixiades, apunyalades, esquarterades, degollades, atropellades, llançades al buit, enverinades, ofegades, decapitades, soterrades en calç viva, mortes a colps amb martells, barres, lligones…

La majoria han sigut assassinades per la seua parella o exparella, altres no mantenien relació sentimental amb l’assassí: són les que no entren en les estadístiques oficials.

De nacionalitat marroquina, boliviana, espanyola, anglesa, colombiana, bielorussa… amb ordres de protecció i sense. Joves i més grans. Assassinades a casa, al carrer, a soles o amb les seues criatures.

Aquest 25 de novembre, DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, tornem a dir que no volem més agressions.

Denunciem de nou que per a erradicar la violència maclista cal començar amb l’educació, perquè l’educació en igualtat és l’eina bàsica per a transformar l’actual societat capitalista i patriarcal en una societat igualitària i lliure.

Perquè l’assistència social o la justicía intervenen quan la violència ja s’ha produït. Per això és imprescindble la prevenció. Imprescindible apostar en educació per a la ciutadania perquè les nostres filles i fills sàpiguen que la igualtat no és només cosa de les dones, sinó una necessitat irrenunciable de tota la societat.

Cal posar fí a la imposició d’un model de bellesa, d’una manera de ser, de vestir, d’estimar o de viure, perquè totes elles són diferents formes socials de violència contra les dones.

Volem un model social on no tinga cabuda cap tipus de violència sexual contra les dones i xiquetes. Que no permeta el tràfic de xiquetes i dones per a la seua explotació laboral o sexual, que repare  les víctimes i perseguisca els delinqüents que es lucren amb l’esclavitud d’aquestes.

La crisi està servint de reforç dels estereotips en els quals se sustenta la discriminació que patim les dones. Les mesures que estan adoptant els governs per a eixir-ne són de marcat caràcter neoliberal i patriarcal. La supressió del Ministeri d’Igualtat i de línies d’inversió en polítiques d’igualtat o l’ajornament de l’aplicació de l’ampliació del permís de paternitat són passos arrere molt importants que fan més gran la bretxa de la desigualtat.

Al País Valencià, el govern autonòmic no destina els recursos econòmics necessaris per a educació, sanitat, assistència. Continua boicotejant la llei integral contra la violència de gènere, que després de sis anys encara no ha desenvolupat. A més, la falta de liquiditat li ha fet anunciar la venda d’immobles, entre altres, el palau del carrer Nàquera, seu de l’antic Institut de la Dona. Un espai de les dones al què no hem de renunciar.

Denunciem la violència masclista mitjançant  l’insult o la desacreditació de les dones que exerceixen un càrrec públic, com ara  les declaracions de l’alcalde de Valladolid contra la ministra de Sanitat, Igualtat i Política Social.

Hui, en el dia DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES, el Moviment Feminista de València cridem ben fort:

CAP AGRESSIÓ MÉS, CAP MALTRACTADOR AL CARRER. NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.

 

MOVIMENT FEMINISTA DE VALENCIA

Oberta la veda a la violencia contra les dones

Carta oberta de la responsable de l’Àrea de la Dona d’Intersindical

Sé que ja s’ha dit que amb la supressió del Ministeri d’Igualtat s’ha obert la veda. Que sembla que aquests espècimens de mascles estaven amagats després de la porta del ministeri, esperant agotnats que es destruïra el que tant els tocava els nassos, per a poder eixir i campar a pler agredint-nos a les dones mitjançant l’insult groller i l’acudit fàcil i guarro, reminiscent d’anteriors èpoques en les quals les dones no podíem tenir ni veu, ni vot. Ni en l’espai públic ni en el privat, on estàvem sotmeses a la voluntat de pares, germans o esposos.

Hauríem de preguntar-nos què li passa a aquesta societat, que durant enguany ha pogut assistir a l’execució de 71 dones, assassinades a les mans de energúmens els esquemes dels quals -no ens enganyem- no estan en absolut allunyats dels qui amb la paraula ens agredeixen.

Què li passa quan un mitjà públic no només no cessa a delinqüents declarats pederastes, sinó que damunt incentiva i dóna crèdit a altres més casposos encara. Què li passa quan compra premsa en la qual es continua agredint a les dones. En la que s’anuncien prostíbuls que amaguen darrere la cortina l’esclavitud de tantes dones i xiquetes.

L’Instituto de la Mujer enviava dimecres una nota de premsa demanant els mitjans de comunicació que no donen cobertura als qui no respecten a les dones, reprovant qualsevol actitud, pública o privada, que pose de manifest una mentalitat masclista i xenòfoba, amb el convenciment que contribueixen a sostenir la discriminació cap a les dones i la violència de gènere.

Avui dijous el personal d’El Mundo es pronuncia en contra de Sostres i s’avergonyeixen que un subjecte així tinga cabuda en aquest mitjà…

Denuncien que a més de les lindezas que havia abocat sobre els seus gustos sexuals per les jovenetes o les seues opinions sobre les feministes, les dones d’esquerres o les sindicalistes i la nostra falta de capacitat intel·lectual, l’articulista d’aqueix periòdic ha escrit coses com que el talent és una cosa connatural a l’home com la bellesa a la dona, o que els abusos sexuals de l’Església als menors són indemostrats i sovint indemostrables, lleus.

Particularment a mi no m’ha suposat cap esforç deixar de comprar els llibres de Sanchez Dragó, ja que mai vaig ser capaç de llegir-li res. Però és que -encara que haguera estat el meu escriptor favorit- hauria deixat de comprar-los pel rebuig que sent cap a la pederastia, cap als homes que compren sexe de xiquetes, les anomenen “zorras” i són capaços de pensar que elles gaudeixen.

Tampoc veig Tele Madrid, però si ho fera en el mateix moment que haguera escoltat les burrades abocades pels tertulians, hauria enviat la meua protesta i deixat de veure la seua programació. I el mateix amb El Mundo, publicació que no compre entre altres coses per les opinions d’articulistes com el tal Sostres.

Tinc la certesa de no ser jo la que està equivocada. Més aviat aquelles persones de la capelleta intel·lectual que -al·legant llibertat d’expressió i acusant-nos a la resta de ser reprimides- signen un manifest de suport contra un reconegut pederasta i continuen aplaudint i rient els acudits d’aquests mascles que l’única cosa que fan és apologia de la violència contra les dones. Confiem que no sorgisca un moviment de suport a Sostres i haguem de veure de nou com s’arrepleguen signatures lloant la seua verborrea, sapiència i professionalitat.

Anomenem les coses pel seu nom, no ens equivoquem. Açò és violència, la mateixa que acaba amb el trist balanç de 71 dones assassinades en el que duem d’any, només per això: per no sotmetre’s a individus de la pitjor mena, molt propera a la d’aquells que ens agredeixen amb la paraula.

Macu Gimeno

Coordinadora de l’Àrea de la Dona
Intersindical Valenciana


19 de novembre de 2010

Publicado originalmente en la web del Área de la Dona de la Intersindical Valenciana.

Traductor

Llamamiento a la acción urgente en la red: en defensa de la igualdad y contra la violencia de género

Ante los ataques sistemáticos de la derecha neo-machista a las Leyes de Igualdad y de Prevención de la Violencia de Género creemos que es necesario visibilizar una respuesta contundente.

Por ello proponemos invadir la blogosfera, las webs, las redes sociales y los espacios de comunicación informales de un mensaje claro y contundente en torno a la idea: Para combatir la Violencia de Género, hay que promocioanr la Igualdad

dest592_masigualdad-220.gif

Para ello es preciso:

 

Escribir +  Incluir + Sustituir

 

  – Escribir notas y posts en torno a este mensaje en blogs  y webs.

  – Incluir en vuestros blogs, webs, el logo que os adjuntamos.

  – También sustituir vuestra imagen en las redes sociales (Facebook, Twitter, etc.) durante los próximos días con el mismo logo.

 Entendemos que las políticas de igualdad son claves para combatir la violencia de género y que los mensajes y políticas de la derecha cuestionando a las instituciones que implementan estrategias para la igualdad, boicoteando el desarrollo reglamentario de las leyes o dando pábulo a la creencia de que existen miles de  denuncias falsas como práctica habitual de las mujeres, no son otra cosa que una resistencia organizada a los cambios que una sociedad democrática debe promover para avanzar en una convivencia en igualdad y libre de violencia.

Estas campañas fomentan el silencio y limitan o impiden la toma de conciencia social sobre un problema más grave, en términos de vidas humanas, que el terrorismo político.  

Las consecuencias de estas campañas de ataque a leyes fundamentales para conseguir erradicar la violencia que cuesta la vida a decenas de mujeres cada año son impredecibles. Por tanto es el momento de exigir RESPONSABILIDAD política y social …

 

pasalo!!!.

El parto es nuestro

Una buena estratégia para visibilizar las desigualdades y las discriminaciones de trato es utilizar la inversión de las acciones, es decir, ponte tú en el lugar de la otra persona y piensa cómo te sentirías si te tratasen de la misma forma.

Me han enviado el enlace a este corto de Iciar Bollain sobre cómo son tratadas las mujeres en el momento de parir y quiero compartirlo con vosotrxs.

La excesiva medicalización del proceso, los espacios, las actitudes por parte de muchas de las personas “profesionales” del sector de la salud, promueven una imagen del embarazo y del parto como una enfermedad, cuando debemos recordar que no lo es.

A %d blogueros les gusta esto: